Els gèneres literaris són els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al seu criteri. La retòrica clàssica els ha classificat en tres grans grups: èpic, líric i dramàtic, als que s’afegí el gènere didàctic. (Wikipedia, 2015)
A més, des del punt de vista de l’autor, els gèneres literaris serveixen com a models d’estructuració tant formal com temàtica que li permeten dissenyar un esquema previ a la creació de la seua obra.
La classificació de les obres en gèneres i subgèneres s’atén a criteris semàntics, sintàctics i fonològics entre altres. Quant a l’origen del concepte “gènere literari”.
La classificació d’estos s’inicia amb Aristóteles, qui en la seua obra La Poètica distingeix els següents gèneres segons criteris de contingut i forma:
- Gènere èpic
- Gènere líric
- Gènere dramàtic
Així, doncs, des de l’Antiguitat clàssica distingim tres gèneres principals: (Géneros Literarios)
El gènere líric, en el que es bolca la subjectivitat de l’autor i s’acumulen recursos literaris diversos per a cridar l’atenció sobre el missatge: repeticions de paraules, sons o estructures oracionals, comparacions o metàfores que capten la nostra sensibilitat. El llit fonamental per a la lírica és el vers, però també podem trobar textos lírics en prosa, en diaris o autobiografies, per exemple.
El gènere narratiu, en el que un narrador conta una història en què intervenen uns personatges. A més de l’acció, el narrador i els personatges, altres elements de la narració són l’espai (el lloc en què ocorren els fets) i el temps (el moment en què se situa l’acció) . Encara que al principi els textos narratius es van escriure en vers, com els cantares de gesta medievals que comptaven les gestes dels herois de la comunitat, el vehicle d’expressió habitual de la narrativa és la prosa.
El gènere teatral o dramàtic, en el que l’acció es desenrotlla a través del diàleg dels personatges, i està pensat per a ser representat en un escenari. El teatre clàssic espanyol es va escriure en vers, tradició que va continuar, encara que cada vegada amb menys vigència, fins a començaments del segle XX. Des del segle XVIII, el teatre va adoptar preferentment la prosa.
Dins de cada un dels grups anteriors podem distingir, a més, altres gèneres o subgèneres:
Lírics: la cançó, l’elegia, l’oda…
Narratius: el cantar de gesta, el conte, la novel·la…
Teatrals: la tragèdia, la comèdia, el drama…
Deixant clara la definició de gènere literari i havent citat els diferents gèneres i subgèneres existents, un altre tema a tractar és la utilitat didàctica dels dits gèneres, és a dir, quina utilitat didàctica té cada gènere, com s’utilitzen els gèneres en l’Educació Primària.
Com assenyalen diferents autors, perquè un aprenentatge siga significatius hem de partir dels elements ja existents en la literatura significativa de l’alumne, perquè, saber una sèrie de dades sobre un autor i la seua obra sense haver experimentat la seua lectura pot considerar-se informació, però mai cultura literària. (Elixabet Campos Fernández, María Caño Bueno, 2008)
Respecte als tipus de gènere que s’empren en Educació Primària, un dels gèneres literaris mes utilitzats és el gènere líric. Una forma idònia de treballar-ho és a través d’un poema. Una vegada que els alumnes comprenguen el poema, se’ls demanarà que tracten d’escriure un i, d’esta manera, els alumnes poden expressar qualsevol sentiment o idea.
L’endevinalla també és un mètode molt divertit per a treballar en Primària. Estes endevinalles tenen com a finalitat entretindre els xiquets exercitant la seua ment, ja que s’ha de desxifrar el sentit de l’endevinalla. Per exemple:
Als mars i als rius
Soc expert en bussejat
Si em traus de l’aigua
No podria respirar
Per a finalitzar, és important recordar que l’objectiu principal de la Literatura és tractar que els alumnes assenten interès per la lectura. Que sàpien que per mitjà dels gèneres literaris la lectura pot ser molt divertida i imaginativa, i que per mitja d’ella poden aflorar sentiments, poden interpretar, endinsar-se en nous mons. I per a això, el paper del docent és fonamental. Ha d’aconseguir que l’alumne deixe de veure un llibre com una ferramenta de treball literari i comence a gaudir i a introduir-se en el fantàstic món de la lectura.
Racó de la literatura 